L’arribada d’un cadell a casa és motiu d’alegria, però també de responsabilitat i de comunicació familiar.
Tractar amb un animal tan petit al que hem d’ensinistrar i cuidar és una feina fàcil si fem servir el sentit comú, escoltem els consells dels professionals veterinaris i, per sobre de tot, tenim paciència.
Els membres de V3 Equip Veterinari, us exposarem uns temes bàsics per gaudir al màxim de la nostra mascota al llarg de la seva vida.
Medicina preventiva:
Com ja ho diu la saviesa popular, “val més prevenir que curar”.
Al nostre entorn hi ha una alta càrrega ambiental d’organismes (virus, bactèries, paràsits…) que poden infectar a la nostra mascota. Per aquest motiu és important acudir, com abans millor, a la consulta veterinària. Els professionals adaptem el pla vacunal i la desparasitació interna i externa a les necessitats de les mascotes.
No és igual el sistema immunitari d’un cadell de pocs dies trobat al carrer, que d’un cadell de la mateixa edat del qual tenim informació des del moment del naixement.
Desparasitació:
La desparasitació interna és molt important en els cadells, ja que hi han paràsits com Toxocara, Diphylidium… més coneguts com a cucs intestinals que poden haver-los adquirit de la mare, sense necessitat d’ingerir-los de l’exterior.
Els paràsits intestinals, són la única patologia que ens poden contagiar als propietaris, per tant, quan en una família hi han nens petits la desparasitació interna ha de ser més rigorosa.
També és molt important la desparasitació externa, amb la qual s’ha de tindre especial cura ja que no tots els productes són aptes a edats tan petites.
De sobres sabem, que les paparres, els mosquits i les puces transmeten malalties greus com la Leishmaniosi, Erlichiosis… Els millors productes per prevenir-les són els repel·lents, els quals han d’estar aplicats amb la freqüència indicada pels professionals.
Vacunació:
Immunològicament els cadells són dèbils. Els anticossos maternals o les infeccions (otitis, parasitosis intestinal, refredats…) interfereixen amb laprimovacunació, per això cada animal ha de tenir el seu pla vacunal en funció de diferents factors com la procedència, l’edat, l’hàbitat i el contacte amb altres animals.
Aquest és el principal motiu pel qual el veterinari fa una revisió general de la mascota abans d’aplicar la vacuna. D’aquesta manera serà segura i efectiva per fer front a les malalties més greus presents en el medi ambient com la Parvovirosi, el Brom o la Hepatitis infecciosa.
Alimentació:
En l’època de creixement de la nostra mascota hem de tindre present que el seu cos és una fàbrica de fer teixits (muscular, ossi, cartilaginós, nerviós…) per això és important assegurar-nos la recepció de tots els nutrients administrant-li la suficient quantitat i una bona matèria prima.
La millor manera de fer-ho és amb pinsos de bona qualitat, formulats especialment per animals en creixement.
Hi ha una amplia gamma de pinsos, en funció de l’edat, del pes d’adult i de la raça. És important un bon assessorament per part de l’equip veterinari per escollir la millor dieta.
En els sacs de pinso està indicada la dosis a administrar al llarg del dia i en quantes tomes s’ha de dividir.
Queda totalment prohibit, donar-li llet de vaca al cadell, ossos, dietes o sobres del menjar casolà.
Invertir en una alimentació de qualitat és invertir en la salut del nostre company. D’aquesta manera endarrerim problemes com podrien ser la artrosi, intoleràncies alimentaries, problemes locomotors o metabòlics.
Comportament:
Aquest és un punt molt important a tractar amb la família, i tothom qui ha de conviure amb el gos ha de ser constant amb les decisions preses.
Hem de tenir present en quin període de vida està el nostre cadell per planificar una bona educació.
- Període neonatal: és des del naixement fins el moment d’obrir els ulls, aproximadament a partir de les 2 setmanes de vida. És el moment en que hem de deixar actuar a la mare.
- Període de transició: comprèn des de l’apertura d’ulls fins l’erupció de les dents de llet, les quals solen sortir a partir de les 4 setmanes de vida. En aquest període l’animal té instint explorador i no té fòbies a res, per tant hem d’incentivar aquest instint i donar-li a conèixer diferents estímuls (persones, objectes, sorolls, altres animals...).
- Període de socialització: té una durada fins als 3 mesos aproximadament. Aquesta etapa és la de màxim aprenentatge social. Adquireixen la capacitat d’autocontrol, de definir la seva posició jeràrquica en la família, de conèixer el llenguatge propi de la espècie i aprenen relacionar-se amb altres gossos i amb l’entorn. També comencen a diferenciar el que està bé del que està malament. Per això ha de tenir els seus joguets, espais diferenciats a casa on volem que descansi, o que faci les necessitats mentre no surt al carrer.
- Període juvenil: comença al voltant dels 3 mesos i acaba en el moment de la pubertat (varia entre animals). En aquest període hem d’insistir amb les ordres i ser molt repetitius. Ja podem començar a premiar-los quan fan els pipis i les caques al carrer, juguen amb els seus joguets sense mossegar els objectes personals dels propietaris o quan compleixen amb les ordres bàsiques (seu, tomba, vine, no,…)
Tampoc ens hem d’atabalar en que aprengui a fer pipi o caca en diaris, simplement hem de donar-li indicacions per a que vagi establint coneixements. Si el veiem com fa pipi en un lloc que no és correcte, l’hem d’agafar i portar-lo al lloc adequat, si no el veiem en el moment, hem perdut l’oportunitat d’ensenyar-li.
És molt important que tots els membres de la família segueixin les mateixes ordres i permissions, per exemple, si el deixem pujar al sofà o ens despertem per la nit quan plora, hem de saber que seran actituds que amb el temps costaran molt d’educar. Per tant, si adoptem un animal i les primeres nits plora, l’hem de deixar plorar.
Als gossos els agrada ser independents, “tindre les 4 potes al terra”, i si no els ho deixem desenvolupar, podem provocar un problema d’ansietat per separació.
Per a ells les carícies son un premi, per tant, se les han de guanyar amb bon comportament. Les llaminadures també les reservarem per premiar.
Y no cal dir que la millor manera d’educar és reforçant les actituds en positiu, mai fer servir el càstig físic, podríem perdre la seva confiança i bloquejar el seu aprenentatge.
Per norma general les mascotes estimen molt més als propietaris els quals donen seguretat i són “estrictes”, que als propietaris permissius.
Si a cada moment seguim els consells del nostre veterinari, tindrem un membre de la família sà i educat, del qual gaudirem tota la vida.