Es presenta a consulta Cloe, una gateta de 8 anys d’edat per un possible refredat, els propietaris l’havien vist secreció nasal i lleganyes des de feia un parell de mesos i van comentar que tot just menjava i estava apàtica, també havien observat que havia perdut pes.

A l’exploració vam veure que la Cloe estava molt prima, tenia hipertèrmia, presentava crostes al nas i feia sorolls en respirar, l’auscultació toràcica era normal. A més es va observar que Cloe estava una mica ictèrica. La icterícia és la coloració groguenca de la pell i les mucoses que es produeix per un augment de la bilirubina en sang com a resultat de certs trastorns hepàtics.

Realitzem una analítica donant com a resultat elevació d’ALP, ALKP i TBIL, a més de lleugera anèmia i disminució dels nivells de potassi. També se li va fer un test de leucèmia i immunodeficiència que va donar negatiu. L’ALP, ALKP i TBIL són transaminases, marcadors que s’eleven a la sang quan l’animal té algun tipus de trastorn, en aquest cas, és molt probable que hepàtic.

Es va fer una ecografia i vam observar hepatomegàlia i un patró hepàtic hiperecogènic difús amb heterogeneïtat al voltant de la vesícula biliar amb lleuger edema de la paret.

Amb aquests resultats es va emetre un diagnòstic presumptiu de lipidosi hepàtica secundària a l’anorèxia produïda per una síndrome respiratòria de vies altes.

La lipidosi hepàtica és una malaltia que afecta animals que com a conseqüència d’un període de dejuni prolongat alteren el metabolisme dels greixos, cosa que comporta un acúmul de lípids a l’interior dels hepatòcits. Tots els gats acumulen triglicèrids als hepatòcits, l’acumulació de triglicèrids hepàtics no és un problmea fins que el grau de vacuolització és morfològicament greu. Al fetge felí normal el contingut de greix és menor al 5% del pes de l’òrgan. Un fetge amb lipidosi hepàtica pot duplicar o triplicar el pes a causa del greix acumulat. La sobrenutrició (especialment de carbohidrats) augmenta l’acumulació de greix al fetge. Si el gat obès se sotmet a inanició autoimposada (anorèxia) sorgeix, com a conseqüència, un augment del risc de mobilització del greix perifèric i de la captació hepatocel·lular. L’equilibri entre la lipòilisi dels triglicèrids i la seva acumulació està regulat per la concentració de glucosa a la sang i mecanismes hormonals, nerviosos i farmacològics.

El tractament es basa a administrar una dieta energètica durant setmanes o mesos a través d’alimentació assistida i tractar les malalties coexistents, a més de donar tractament de suport hepàtic, controlar el dolor i les nàusees.

Es va decidir col·locar una sonda d’esofagostomia a Cloe per alimentar-la de manera forçada i es va hospitalitzar amb antibioteràpia, un protector d’estómac, antiemètic i antiinflamatori. Cloe va evolucionar favorablement i li vam donar l’alta, així que se’n va anar a casa amb la sonda col·locada perquè els propietaris l’alimentessin segons les necessitats.

A les revisions posteriors els valors analítics havien millorat i els propietaris alimentaven Cloe amb facilitat i aquesta feia una vida totalment normal.

Vam començar a administrar-li un estimulador de la gana. Al cap de 20 dies de tenir la sonda col·locada, Cloe va començar a menjar per si sola, va guanyar pes i se la veia molt animada. Els valors analítics ja eren dins de la normalitat. Al cap d’una setmana se li va retirar la sonda i la Cloe va tornar a ser la de sempre.

Neus Mascareta Mare

L-962