La leishmaniosi és una malaltia transmesa per la picada de flebotoms (“mosca de la sorra”) portadors del paràsit. És important conèixer com s’arriba a desenvolupar la malaltia per entendre i aplicar tractaments correctes, tant preventius com en cas que el gos es posi malalt.
Per què emmalalteix el gos després de la picada?
Quan l’insecte pica ( Phlebotomus perniciosus ), a més inocula el paràsit i, si les defenses locals de la pell no ho impedeixen, arriba al torrent circulatori. No ho fa lliure, sinó que s’introdueix a les cèl·lules defensives del propi organisme, de manera que “escapa” a la vigilància immunitària. Dins d’aquestes cèl·lules es multiplica fins que arriba un punt en què la cèl·lula rebenta i s’alliberen nous paràsits que colonitzaran noves cèl·lules. Posteriorment el sistema immunitari s’adona de l'”engany” i es produeix la resposta; se sacrifiquen les cèl·lules infectades perquè el dany no sigui més gran. En funció del tipus de resposta immunitària que utilitzi l’organisme en aquest punt, el gos desenvoluparà o no la malaltia:
a) Activació de la resposta cel·lular:
Es duu a terme mitjançant cèl·lules de defenses especialitzades a atacar les cèl·lules infectades, matant-les, i només aquestes. Si es produeix aquesta resposta, s’obté un bon control de la infecció, que, si bé no aconsegueix eliminar el paràsit, sí que el manté en estat latent, el gos està clínicament sa.
b) Activació de la resposta humoral:
Es produeix l’alliberament de quantitats ingents d’anticossos que envolten la cèl·lula infectada. És tanta la quantitat d’anticossos que s’alliberen, que les cèl·lules eliminadores, no només eliminen les cèl·lules infectades, sinó que també ataquen moltes altres cèl·lules sanes, provocant lesions en pell, ronyons, articulacions, ulls, etc. En aquest cas, el gos està malalt de leishmaniosi.
Després de l’anteriorment descrit, s’entén que la leishmaniosi és una malaltia produïda per un paràsit, la Leishmania infantum , però es desenvolupa a causa d’una resposta immunitària incorrecta i exagerada per part del gos.
Què provoca una resposta o una altra?
Actualment es desconeix quin és el motiu pel qual l’organisme del gos opta per una resposta o una altra, i és una qüestió d’atzar; s’ha vist que hi ha certes races de gos predisposades a una mala resposta (exagerada) com els Bòxer, Rottweiler, Pit Bull, Pastor Alemany i Yorkshire Terrier; altres però gairebé sempre responen amb una bona resposta cel·lular (controlada) sense arribar a desenvolupar la malaltia, com el Podenco Eivissenc.
Com podem controlar el tipus de resposta del sistema immunitari?
Gràcies als avenços en el camp de la investigació, s’ha aconseguit la manera d’educar l’organisme perquè, en cas que l’animal s’infecti, desenvolupi la resposta correcta, la cel·lular (que és controlada i específica), en lloc de l’humoral (descontrolada i inespecífica).
Actualment hi ha dos tractaments disponibles:
a) La vacuna contra la leishmània (Canileish®, Laboratorios Virbac™),
Que aplicada anualment provoca que el sistema immune del gos es decanti per la resposta immune cel·lular. D’aquesta manera, en cas que el paràsit infecti l’animal, no provocarà grans danys i serà senzill controlar-ne la infecció. És convenient aclarir que no evita la infecció, sinó que facilita el control de la malaltia i en moltes ocasions arriba a evitar la manifestació de signes clínics. El primer any s’ha de fer la primovacunació, consistent en tres dosis de la vacuna separades tres setmanes entre si. Aquesta es duu a terme a partir dels sis mesos d’edat del gos, moment en què la resposta immune cel·lular (que és la que es pretén “educar”) està desenvolupada.
b) Un xarop (Leisguard®, Laboratoris Esteve™),
Que administrat diàriament durant 30 dies i repetint aquesta pauta cada quatre mesos, estimula i activa les cèl·lules de defensa perquè actuïn davant del paràsit en cas d’infecció.
Tots dos productes fan efectes similars amb índexs d’eficàcia elevats. La diferència principal rau en el mode d’administració.
Ja no cal que li posi pipetes o collaret?
Sí, sens dubte cal protegir el gos amb aquests productes. Aquests productes no substitueixen els antiparasitaris externs que espanten els flebotoms. Com menys insectes piquin i menor càrrega parasitària hi hagi a l’organisme, millor serà la prevenció de la malaltia.
La millor opció és la denominada teoria de les dues barreres : la primera barrera són els repel·lents (Advantix® o Scalibor®) i la segona barrera els estimulants immunitaris (Leisguard® o Canileish®)
Cal donar tantes coses al meu gos?
Estudis recents demostren que gossos de zones endèmiques poden ser víctimes de 40 picades d’insectes voladors en una sola nit, alguns dels quals poden ser portadors de Leishmania. Si multipliquem aquest nombre de picades pels mesos de calor, el nombre de picades potencials és molt elevat. Per això creiem que tota precaució és poca.
